meHi there! I’m a software engineer at work hours, a math teacher some afternoons and a mountain lover whenever I can leave it all behind (less than I’d like to btw). I currently live in Berga, a small city on the Catalonian Pyrenees. I like all the things related to new technologies, I like learning something new everyday, I absolutely love being challenged about programming and I adore getting caught in the rain.

I studied at the Universitat Politècnica de Catalunya where I got a bachelor degree in Informatics Engineering and a master’s degree in computing. At the same time I was part of the Moving research group specialized in modeling, visualization, interaction and virtual reality. Later we founded our little business, Alter Sport, where we develop all kind of software related to sport in addition to managing a sport center in Berga, Alter Sport Gim and one in Moià, Moià Sport.

Although I studied Informatics Engineering because I loved everything related to virtual reality and videogames I discovered, while working at the Moving research group, that I loved having input on the thought processes that defined the software we made. Unfortunately I couldn’t give much input because a lot of the projects we worked on there were already completely defined. This made the idea of founding our own business, where we could define what we made and how we made it, more attractive. After 3 years giving all I can to Alter Sport where we are developing Alter Fitness, a cloud-based suite to manage sport centers, and Move the city, a web and mobile app platform to promote healthy lifestyles of a city’s inhabitants and it’s tourism, I decided, as a new year’s resolution, that 2015 is the year I get in shape regarding rendering technologies and virtual reality again. This blog is a pet project to give feedback on the progress I’m making at doing so and a place to write down the things I’m learning every day.

And now that you know who I am and why this blog exists, take your time, give it a read and leave me a comment if you like it!

Creating a WebGL2 canvas

Hi everyone and welcome to the first post of what I hope is a series about WebGL2.

In these posts I’ll try to guide you through what I learn, so you can follow me in what I’m sure will be an amazing journey. Are you ready to step into another dimension? Well then, let’s start! more

1342

Dels dies després

Abans de marxar, vaig llegir escrits d’alguns voluntaris que deien que el pitjor del viatge era la tornada. Alguns fins i tot havien necessitat ajut psicològic. Vaig creure que seria més valent, que això només passava a les persones que no eren fortes, i que jo en sóc, molt. La realitat és, altre cop, més crua. more

310

De les persones

Si alguna cosa ha canviat en mi aquest petit viatge és que torno a creure en les persones. A creure en el que podríem ser si ens ho proposéssim tots plegats. Si fóssim capaços de posar sempre per davant el bé comú i no les individualitats. Si cooperéssim, enlloc de competir. Si enlloc d’esperar a que algú caigui per aixafar-lo, li donéssim la mà per aixecar-lo. Si fóssim capaços de deixar de mirar cap a una altre banda als 5 minuts de que les notícies ens parlin d’algun fet llunyà. Si entenguéssim, d’una vegada per totes, que el color de la pell, l’idioma que parlem, les tradicions o el país on naixem no ens fan diferents, sinó més rics en la diversitat. Si trenquéssim els silencis i ens féssim sentir. more

314

Del barri anarquista

Després de dues setmanes al port, aquesta setmana volia veure com és la convivència dels refugiats dins d’Atenes mateix. Si bé quan vaig arribar al port hi havien uns 5.000 refugiats, dels que en queden uns 2.000, es calcula que la ciutat n’acull uns 4.000. Són refugiats que volen viure per ells mateixos, sense estar tancats en un camp controlat per l’exèrcit. more

267

Dels adéus

Aquest diumenge era el meu últim dia al port. Ara comença la meva última setmana a Atenes i vull moure’m un xic per veure l’impacte dels refugiats en altres llocs de la ciutat. Marxar implica acomiadar-se i les comiats són tan durs com estones s’han compartit. Després de dues setmanes veient les mateixes cares, rebent la seva gratitud, compartint algunes de les seves pors i veient als ulls la seva impotència, no és fàcil deixar totes aquestes famílies aquí. more

234

De com les coses van canviant

El camp de la terminal e1 és, dit pels mateixos voluntaris grecs que el coordinen, un reflèx fidel del problema més greu que té Grècia, la desorganització. No és estrany que et passis un dia fent una feina i desfent-la l’endemà, simplement perquè les persones que se n’encarreguen, i també els seus criteris, són diferents. No és només culpa seva, al port hi ha un gran volum de voluntaris que canvien de forma habitual així que, tret dels pròpis grecs, la majoria de gent sempre és nova. more

231

De la vida a la e1

Aquest diumenge ha estat, en principi, l’últim dia que he anat a la terminal e1. El plantejament inicial era moure’m tant com pogués dins d’Atenes per veure com s’enfoca la convivència amb els refugiats des d’òptiques diferents així que demà toca la e2. La realitat però és que amb només una setmana sóc plenament capaç d’entendre perquè la gent no vol tornar. Bé, no és que no vulgui tornar, és que ningú els vol deixar enrere. more

212

Del camp a la terminal e1, i les feines que hi fem

El record més fort del primer dia que vaig arribar al port és pensar que no semblava que hi hagués tants refugiats com tenia entès. És un espectacle un xic Dantesc. No em mal interpreteu, veure fileres de tendes amb gent mal vivint al costat dels ferris i vaixells de mercaderies que hi arriben és una imatge molt potent. Suposo que m’havia imaginat fileres i fileres de tendes, i al port no és així. La seva enorme extensió, a peu es creua en una hora, facilita que no es produeixin imatges com aquesta. També recordo la forta presència policial, tant de la policia del port com de militars, uns equipats amb escuts antiabalots i els altres amb les seves armes. No és el què entendríem per un lloc acollidor. more

224

Atenes; dia 1

 

Comencem pel principi. Per què Atenes? No és ni de tros el lloc típic que et ve al cap quan les notícies parlen de refugiats a Grècia però la resposta és fàcil: La situació m’hi va portar i no em va semblar gens malament. more

227