meHi there! I’m a software engineer at work hours, a math teacher some afternoons and a mountain lover whenever I can leave it all behind (less than I’d like to btw). I currently live in Berga, a small city on the Catalonian Pyrenees. I like all the things related to new technologies, I like learning something new everyday, I absolutely love being challenged about programming and I adore getting caught in the rain.

I studied at the Universitat Politècnica de Catalunya where I got a bachelor degree in Informatics Engineering and a master’s degree in computing. At the same time I was part of the Moving research group specialized in modeling, visualization, interaction and virtual reality. Later we founded our little business, Alter Sport, where we develop all kind of software related to sport in addition to managing a sport center in Berga, Alter Sport Gim and one in Moià, Moià Sport.

Although I studied Informatics Engineering because I loved everything related to virtual reality and videogames I discovered, while working at the Moving research group, that I loved having input on the thought processes that defined the software we made. Unfortunately I couldn’t give much input because a lot of the projects we worked on there were already completely defined. This made the idea of founding our own business, where we could define what we made and how we made it, more attractive. After 3 years giving all I can to Alter Sport where we are developing Alter Fitness, a cloud-based suite to manage sport centers, and Move the city, a web and mobile app platform to promote healthy lifestyles of a city’s inhabitants and it’s tourism, I decided, as a new year’s resolution, that 2015 is the year I get in shape regarding rendering technologies and virtual reality again. This blog is a pet project to give feedback on the progress I’m making at doing so and a place to write down the things I’m learning every day.

And now that you know who I am and why this blog exists, take your time, give it a read and leave me a comment if you like it!

Del barri anarquista

5101

Després de dues setmanes al port, aquesta setmana volia veure com és la convivència dels refugiats dins d’Atenes mateix. Si bé quan vaig arribar al port hi havien uns 5.000 refugiats, dels que en queden uns 2.000, es calcula que la ciutat n’acull uns 4.000. Són refugiats que volen viure per ells mateixos, sense estar tancats en un camp controlat per l’exèrcit.

Considerada la zona anarquista d’Atenes, al barri d’Exarchia és dificil trobar-hi parets sense pintar. Segons expliquen els anarquistes, aquest barri va ser el centre d’uns greus incidents que es van produir a finals del 2000, quan un policia va disparar i matar un nen de 15 anys. A partir d’aleshores, és impossible veure-hi policia patrullant, els cremarien el cotxe, diuen amb un somriure d’orella a orella.

Pintades al barri d'Exarchia Foto: Isaac Besora.

Pintades al barri d’Exarchia Foto: Isaac Besora.

No és el barri turístic per excel.lència que diríem. És potser això el que el converteix en un bon lloc per als refugiats. Des que es van tancar les fronteres, condemnant-los a quedar-se a Grècia, i mentre l’Ajuntament d’Atenes no feia res més que mirar-s’ho, els anarquistes van començar a ocupar els squats, edificis convertits en llocs on els refugiats es poden quedar.

Dos dels exemples més notables són els squats d’Akademia i Notara 26. El primer, situat en el que era l’antiga universitat d’Atenes, acull unes 500 persones. El segon, situat en un bloc de pisos ocupat, n’acull unes 180. Són principalment families que no venen de Síria, sinó provinents d’Afganistan, d’Iraq o del Kurdistan turc. Famílies que no tenen dret d’asil a Grècia, tot i fugir de conflictes armats als seus paisos, i que estan esperant o bé a que es processi la seva sol.licitud de reagrupament familiar, o bé a que obrin les fronteres altre cop.

Antiga universitat d'Atenes Foto: Isaac Besora.

Antiga universitat d’Atenes Foto: Isaac Besora.

Els squats són centres gestionats a parts iguals pels refugiats, els anarquistes i els voluntaris individuals. Les ONGs hi tenen l’entrada prohibida. Viuen únicament de les donacions, tant econòmiques com materials,que els fan, i dels diners que recullen en els actes que programen cada setmana. A la pràctica són com un camp de refugiats en petit, cosa que fa que la gent que els ajuda hi pugui tenir molta més incidència. Aquí es cuina, es fa la bugada, s’imparteixen classes pels petits, es fan tallers de farsi, … En boca dels mateixos refugiats, gràcies als anarquistes grecs, i no a les institucions europees, tenen la possibilitat de viure sense sentir que fan nosa.

Façana de Notara 26 Foto: Isaac Besora.

Façana de Notara 26 Foto: Isaac Besora.

Al mateix barri d’Exarchia es troba la plaça Viktoria. Aquesta plaça ha esdevingut el lloc de trobada diürn de molts dels refugiats que viuen a Atenes. Igual que al port, aquí hi ha grups de voluntaris independents que organitzen activitats per la canalla i que cuinen per als refugiats. On hi ha gent necessitada hi ha també gent que se n’aprofita, i aquest és el lloc on els refugiats, cansats d’esperar i sense veure cap altra opció, poden adquirir un passaport fals pel mòdic preu d’uns 600€.

Plaça Viktoria Foto: Isaac Besora.

Plaça Viktoria Foto: Isaac Besora.

Menció especial mereixen els voluntaris que reparteixen menjar. Cuinen durant el matí per repartir uns 500 dinars a la plaça i uns 400 entre els squats que no disposen de cuina. A la tarda, tornen a cuinar pel sopar. A diferència del port, on gairebé sempre es menja pasta o arròs, ells varien les receptes cada dia i fan plats típics de la cuina afgana, síria o turca. L’altre dia per dinar hi havia un plat típic de Líbia del que no recordo el nom i per sopar, Cus cus.

576_1461247502anark5

Repartint menjar des de l’interior d’una furgoneta Foto: Isaac Besora.

Exarchia és la refutació més absoluta de que l’única opció sigui, com planteja el govern grec, tancar els refugiats en camps, lluny de les grans ciutats, lluny dels turistes i, sobretot, lluny dels ulls del món. Una mostra més d’aquesta humanitat que els proporcionen les persones i que tant es troba a faltar per part de les administracions.

Originalment publicat al NacióBerguedà el 21/04/2016



Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked with *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code class="" title="" data-url=""> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong> <pre class="" title="" data-url=""> <span class="" title="" data-url="">