meHi there! I’m a software engineer at work hours, a math teacher some afternoons and a mountain lover whenever I can leave it all behind (less than I’d like to btw). I currently live in Berga, a small city on the Catalonian Pyrenees. I like all the things related to new technologies, I like learning something new everyday, I absolutely love being challenged about programming and I adore getting caught in the rain.

I studied at the Universitat Politècnica de Catalunya where I got a bachelor degree in Informatics Engineering and a master’s degree in computing. At the same time I was part of the Moving research group specialized in modeling, visualization, interaction and virtual reality. Later we founded our little business, Alter Sport, where we develop all kind of software related to sport in addition to managing a sport center in Berga, Alter Sport Gim and one in Moià, Moià Sport.

Although I studied Informatics Engineering because I loved everything related to virtual reality and videogames I discovered, while working at the Moving research group, that I loved having input on the thought processes that defined the software we made. Unfortunately I couldn’t give much input because a lot of the projects we worked on there were already completely defined. This made the idea of founding our own business, where we could define what we made and how we made it, more attractive. After 3 years giving all I can to Alter Sport where we are developing Alter Fitness, a cloud-based suite to manage sport centers, and Move the city, a web and mobile app platform to promote healthy lifestyles of a city’s inhabitants and it’s tourism, I decided, as a new year’s resolution, that 2015 is the year I get in shape regarding rendering technologies and virtual reality again. This blog is a pet project to give feedback on the progress I’m making at doing so and a place to write down the things I’m learning every day.

And now that you know who I am and why this blog exists, take your time, give it a read and leave me a comment if you like it!

“I què, com t’ha anat per Grècia?”

457

(Publicat originalment el 19 de Juny del 2016)

Des de que he tornat de Grècia la pregunta que més m’han fet és “Com t’ha anat?” i sempre contesto amb un simple “bé bé”.

La veritat és que no saps com parlar-ne. No és que sigui traumàtic, que sí, o que et remogui al parlar-ne, que també, sinó que costa digerir una experiència tan gran.

Quan ets allà amb la resta de voluntaris et passes els dies parlant dels refugiats, volen les noticies de noves arribades als camps, de les deportacions del dia anterior o dels naufragis que hi han hagut. I quan no és això estas pensant formes d’ajudar, de com exprimir al màxim els pocs recursos dels que disposes o de què s’ha de fer. Arribar aquí és tenir la sensació de ficar-te en una peixera. Al nostre voltant hi segueixen passant moltes coses però el vidre no deixa que ens arribi el so de la desesperació d’aquesta gent.
Hi ha un contrast molt bèstia entre això i llegir les noticies des d’aquí, ficar cara i ulls a les persones de les que parlen les noticies, aixecar la mirada de l’ordinador, acabar-te el cafè i seguir amb la teva vida com si res.

I et preguntes perquè carai ho estem permetent seguint amb les nostres vides com si res, quan el que hauriem de fer és parar fins a solucionar-ho. I et preguntes què més fa falta:

– Naufraga un vaixell amb 800 persones i en parlem dos dies
– Europa tanca les fronteres, deté la gent que busca asil, la gent que escapa de la guerra, i ho fa en centres de detenció que no passarien cap mena de test humanitàri, i no en parlem
– L’acord de la UE amb Turquia està plè de vulneracions de lleis internacionals i no en parlem
– Hi ha refugiats que s’han inmolat, protestant pel tracte que reben dels europeus, i no n’hem parlat
– 130 nens desapareixen aquí al costat, a Calais i no en parlem
– Es denega la educació, i per tant es condemna, a una quantitat enorme de nens i nenes i no en parlem
– Turquia dispara els Sirians que volen entrar al seu pais, escapant-se de la guerra, i no en parlem

Cada un d’aquests motius hauría de ser suficient perquè ens plantegessim en quina mena de món vivim, per plantar-nos, per voler-ho canviar tot, i en general, no en parlem.

Traduim aquesta crisi a números i així simplifiquem què esta passant. 350000 morts en 15 anys en aquest nostre mar, tots amb noms i cognoms, històries, pors i esperançes. Segurament, si en parlessim com si ens passés als nostres veins, ficant cares, noms i cognoms, no ens podriem estar quiets.

I malgrat tot, quedent bris d’esperança. La recolecta que van fer el grup de joves de Santa Eulàlia d’aquí Berga, la jornada sobre refugiats de la biblioteca de Gironella que va organitzar en Francesc, les dues jornades sobre Grècia que han organitzat els Castellers de Berga, l’enorme tasca que estan realitzant des d’Stop Maremortum en Yorgos i companyia o la difusió que en fa en Xavi des del seu espai privilegiat a la ràdio. Tant de bo algun dia aconseguim, entre tots, aixecar les consciències de la gent i no permetre mai més que això segueixi passant.



Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked with *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code class="" title="" data-url=""> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong> <pre class="" title="" data-url=""> <span class="" title="" data-url="">