meHi there! I’m a software engineer at work hours, a math teacher some afternoons and a mountain lover whenever I can leave it all behind (less than I’d like to btw). I currently live in Berga, a small city on the Catalonian Pyrenees. I like all the things related to new technologies, I like learning something new everyday, I absolutely love being challenged about programming and I adore getting caught in the rain.

I studied at the Universitat Politècnica de Catalunya where I got a bachelor degree in Informatics Engineering and a master’s degree in computing. At the same time I was part of the Moving research group specialized in modeling, visualization, interaction and virtual reality. Later we founded our little business, Alter Sport, where we develop all kind of software related to sport in addition to managing a sport center in Berga, Alter Sport Gim and one in Moià, Moià Sport.

Although I studied Informatics Engineering because I loved everything related to virtual reality and videogames I discovered, while working at the Moving research group, that I loved having input on the thought processes that defined the software we made. Unfortunately I couldn’t give much input because a lot of the projects we worked on there were already completely defined. This made the idea of founding our own business, where we could define what we made and how we made it, more attractive. After 3 years giving all I can to Alter Sport where we are developing Alter Fitness, a cloud-based suite to manage sport centers, and Move the city, a web and mobile app platform to promote healthy lifestyles of a city’s inhabitants and it’s tourism, I decided, as a new year’s resolution, that 2015 is the year I get in shape regarding rendering technologies and virtual reality again. This blog is a pet project to give feedback on the progress I’m making at doing so and a place to write down the things I’m learning every day.

And now that you know who I am and why this blog exists, take your time, give it a read and leave me a comment if you like it!

Atenes; dia 1

283

 

Comencem pel principi. Per què Atenes? No és ni de tros el lloc típic que et ve al cap quan les notícies parlen de refugiats a Grècia però la resposta és fàcil: La situació m’hi va portar i no em va semblar gens malament.990_1459869851isaac

Si bé el plantejament inicial era anar via Atenes a Lesvos, l’illa grega més propera a Turquia i per on arribaven un gran nombre de refugiats, tot va canviar amb l’acord entre la UE i Turquia. Els camps d’acollida es tancaven o bé passaven a ser controlats per l’èxercit grec i Turquia augmentava la presència al mar Egeu. Evitant així que les embarcacions amb refugiats arribessin a Europa i per tant no tinguessin el problema de decidir què es fa de la gent que arriba. Com si la gent fossin mercaderies. Com si no estiguessin fugint d’una guerra. Com si aquesta fos l’Europa que ens han venut.

Descartat Lesvos a una setmana de marxar, els següents pensaments van ser pel camp d’Idomeni o el d’Eko Station a la frontera amb Macedònia que implicaven anar a Atenes i allà agafar un vol intern cap a Tessal.lònica. S’estima que només al primer camp hi mal viuen unes 14.000 persones. Imagineu, gairebé tota la població de Berga dormint en tendes de campanya, completament exposats a les condicions climatològiques, amb l’únic menjar que els proporciona un cop al dia alguna de les ONGs que hi treballen i amb unes condicions de salubritat com a mínim, infinitament millorables. Ah sí, i amb la frontera a tocar del camp, reforçada amb tanques i filferro d’espina, patrullada amb gossos i militars. Acollidora aquesta Europa nostra, oi? Després dels moviments a Lesvos, un gran nombre de voluntaris va decidir anar cap aquesta zona cosa que va agreujar molt més el problema que ja hi havia de capacitat d’allotjament. Per part meva, l’allotjament més proper que vaig trobar era a 70 km del camp, fet que implicava a part de l’allotjament, el desplaçament cada dia fins allà. Complicat d’assumir pel pressupost de què disposava.

A una setmana de marxar només tenia clara una cosa, anava fins Atenes. Així doncs, perquè no quedar-m’hi? Buscant informació vaig descobrir que només al port hi ha uns 5.000 refugiats, persones que fugint de la guerra del seu país i veient com se’ls tanquen les fronteres, mantenen l’esperança que algun país els accepti la seva petició d’asil. Així doncs, com que el lloc era el de menys, vaig decidir tirar pel dret i plantar-me a Atenes, mantenint oberta l’opció de desplaçar-me a algun altre lloc, si no podia donar un cop de mà. Avui fa tot just un dia que he arribat i, després de passar-lo al port, ja he pogut veure que no em farà falta marxar. La situació aquí és, també, desbordant.

Publicat originalment al NacióBerguedà el 05/04/2016



Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked with *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code class="" title="" data-url=""> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong> <pre class="" title="" data-url=""> <span class="" title="" data-url="">