meHi there! I’m a software engineer at work hours, a math teacher some afternoons and a mountain lover whenever I can leave it all behind (less than I’d like to btw). I currently live in Berga, a small city on the Catalonian Pyrenees. I like all the things related to new technologies, I like learning something new everyday, I absolutely love being challenged about programming and I adore getting caught in the rain.

I studied at the Universitat Politècnica de Catalunya where I got a bachelor degree in Informatics Engineering and a master’s degree in computing. At the same time I was part of the Moving research group specialized in modeling, visualization, interaction and virtual reality. Later we founded our little business, Alter Sport, where we develop all kind of software related to sport in addition to managing a sport center in Berga, Alter Sport Gim and one in Moià, Moià Sport.

Although I studied Informatics Engineering because I loved everything related to virtual reality and videogames I discovered, while working at the Moving research group, that I loved having input on the thought processes that defined the software we made. Unfortunately I couldn’t give much input because a lot of the projects we worked on there were already completely defined. This made the idea of founding our own business, where we could define what we made and how we made it, more attractive. After 3 years giving all I can to Alter Sport where we are developing Alter Fitness, a cloud-based suite to manage sport centers, and Move the city, a web and mobile app platform to promote healthy lifestyles of a city’s inhabitants and it’s tourism, I decided, as a new year’s resolution, that 2015 is the year I get in shape regarding rendering technologies and virtual reality again. This blog is a pet project to give feedback on the progress I’m making at doing so and a place to write down the things I’m learning every day.

And now that you know who I am and why this blog exists, take your time, give it a read and leave me a comment if you like it!

Tria la teva pròpia aventura

997

(Publicat originalment el 20 de Maig del 2012)

La culpa de tot la tenen aquells llibres que et feien triar la teva pròpia aventura. Tu començaves a llegir un d’aquells llibres, narrats en segona persona, i com a lector protagonista t’endinsaves en un bosc. Aleshores tenies dues o tres opcions: podies ficar-te en una cova, seguir un camí, o travessar un llac en una barca. Si volies ficar-te a la cova, havies de continuar llegint a la pàgina 13; si volies seguir el camí, anaves a la pàgina 20, i per travessar el llac continuaves la teva lectura a la pàgina 22.

En prendre aquesta decisió et senties molt important, però també una mica atemorit, perquè podia ser que a la pàgina 22 la barca estigués foradada i s’enfonsàs i morissis ofegada, i allà s’acabava tot. Triaves la pàgina 13, entraves a la cova i trobaves un geni que t’oferia tres desigs: tenir totes els diners del món, tenir el seu poder, o fer que tot allò que menjassis tingués gust de pizza. Optaves per tenir el poder del geni, creient-te el lector més intel.ligent de la teva edat. Pàgina 35. Començaves a llegir la pàgina 35 i, efectivament, et converties en un geni. La putada és que els genis tenen molt de poder, un poder inigualable; però només poden complir allò que els demanen els altres. Per tant, havies d’esperar que algú et trobés en aquella cova i desitgés coses per a ell mateix. Mala opció.

Dissimuladament ( i per què dissimular, si ningú no sabia el que estaves llegint?) tornaves a la pàgina 13 i optaves per tenir tots els diners del món. O anaves a la pàgina 22, t’enfonsaves amb la barca, i descobries una ciutat submarina amb éssers verds semblants als humans que tenien escates i et segrestaven.

Les decisions, en aquells llibres, pareixien molt fàcils. Sempre podies tornar enrere i canviar el teu destí, la qual cosa provocà que no li tinguéssim por. De fet, no és el destí allò que m’espanta. El que em terroritza és viure sense saber què hauria passat en cas d’haver triat qualsevol de les alternatives.

Potsre estem perduts, però no volem perdre. No ens volem perdre res.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys



Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked with *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code class="" title="" data-url=""> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong> <pre class="" title="" data-url=""> <span class="" title="" data-url="">